Cinc enfrontaments de Jesús amb les autoritats (Mc 2,1-36)

 

Ll Introducció.

    L'objecte d'aquest article és realitzar una anàlisi narrativa d'una secció formada per cinc conflictes amb l'autoritat religiosa d'Israel, trama que, de bon començament, ens anuncia el destí tràgic de Jesús.

1. 1. Les interrelacions entre els elements narratius.

El text està format per cinc seccions de polèmiques.

En aquest text, hi ha unes seccions repetides amb referències a l’AT.

Les polèmiques són al voltant de cinc conductes contràries a la Llei llegida segons la rigurosa tradició oral: blasfemar, menjar amb pecadors, ometre els dejunis, espigolar en dissabte i guarir en dissabte.

Les acusacions de les autoritats religioses són respostes amb revelacions cristològiques.

El text forma un quiasme o cercle concèntric: A, B, C, B', A'[1].

En primer lloc, la secció és emmarcada per un principi i un final. Jesús entra en la cituat i acudeix a ell molta gent (2,1.2) i està fora de la ciutat i acudeix molta gent (3,7.8).

El primer paral·lelisme és A (Mc 2,1-12) -A’ (Mc 3,1-6). Ambdues seccions mostren una oposició en el “cor”, i, en elles, es realitza un miracle.

El segon paral·lelisme seria B (Mc 2,13-17) -B’ (Mc 2,23-28). En ambdues, les seccions centrals se centren en el menjar; i, a més, la justificació de trencar el dissabte es basa en la necessitat: mentre que els malalts necessiten metge, a la primera; David menjà el pa quan va necessitar, a la segona.

En C (Mc 2,18-22), el nucli se centra en el tema del dejú. En aquesta polémica, a justificació de l’omissió d’aquesta praxi conté un dit de revelació i una al·lusió a la creu (20) i una doble dita sapiencial (21-22).

Pel que fa al contingut, el v. 20 i la seva al·lusió a la crucifixió és el centre de tot el quiasme. En el quiasmes, la idea central sol ser antitètica. La mort de Jesús té els miracles de guariment als extrems. La resta consisteix en l’esquema menjar-dejunar-menjar.

El quiasme influeix en l’estructura interna de les històries. En primer lloc, A i B, ja sigui parcialment, transcorren en una casa i A’ i B’ en el temple de Déu i en una sinagoga. En segon lloc, a A-A’, els personatges són Jesús, els oponents i el malalt. En canvi, en B, C i B’, són Jesús, els oponents i els deixebles.

Els oponents es van acumulant progressivament. Primer són escribes, després, fariseus i, finalment, fariseus i herodians

Hi ha una progressió també en les reaccions dels auditoris. Les respostes van des de la lloança a Deú, passant per la crítica interna, el qûestionament directe i l’espionatge, fins arribar a la confabulació per a matar Jesús.

1.2.         Com afecten aquestes interrelacions a la teologia del relat?

1.2.1.    La teologia de la creu de Marc.

Els plans de fer morir Jesús (3,6) són el final de tota la secció de controvèrsies. D’aquesta manera, Joanna Dewey va entendre que el text està posant la vida de Jesús sota el signe de la seva mort[2].

Marc utilitza contrastos: menjar-alegria contra dejú-dol; guarició contra creu. Amb aquests contrastos, vol presentar una paradoxa: la creu és un escàndol, però allí és on se rebela el fill de Déu.

1.2.2.    L’autoritat del Fill de l’home.

Malgrat que aquest títol és prematur en aquest inici, el títol de fill de l’Home consisteix en l’autocomprensió del Jesús terreny en tensió entre la mort i la ressurrecció i el retorn per a jutjar a totes les persones[3].

Es mostra amb poder diví de perdonar els pecats i una autoritat superior a la de David.

1.2.3.    Miracles/guaricions.

Dos miracles subratllen l’autoritat de Jesús. En el primer, mostra el poder diví que obra Jesús per a confirmar el perdó dels pecats. El segon es de tipus guarició. Mostren a Jesús com a Messies. Així mateix, són una mostra de superioritat sobre els poders i potències còsmiques que s’oposen a la missió salvífica[4].

1.2.4.    Un camí de seguiment.

Els enemics s’uneixen progressivament contra Jesús. El missatge teològic és que en el camí del seguiment pot haver-hi acusacions i, fins i tot, persecucions[5].

Conclusió

El cercle concèntric centra l'oient sobre la creu en una trama d'oposició progressiva. Jesús és presentat com a Fill de l'Home amb autoritat divina per perdonar els pecats. El camí dels seguidors també pot suposar persecució.

Bibliografia

Bíblia catalana interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Claret, Societat bíblica, 2014.

Coenen, L., Beyreuther, E.; Bietenhard, H. (eds.), Diccionario teológico del Nuevo Testamento, IV., Salamanca: Sígueme 1984.

Dewey, J., The literary structure op the controversy stories in Mark 2:1-3:6, Journal of Biblical Literature 92 (3) (1973) 394-401.

Lentzen-Deis, F., Comentario al evangelio de Marcos. Modelo de nueva evangelización, Estella: Verbo Divino 1998.

---

[1] Dewey, The literary structure op the controversy stories in Mark 2:1-3:6.

[2] Dewey, The literary … 400.

[3] La segona aparició de l’expressió “Fill de l’Home” es difereix fins a 8.31. Heint-Wolfgang Kuhn en l’obra Ältere Sammlungen in Markusevangelium (1971) aportà la hipòtesi que les quatre primeres polèmiques recullen tradicions premarqueanes que comportaven el títol cristològic. La cinquena seria redaccional.

[4] Coenen, Beyreuther; Bietenhard, Diccionario teológico del Nuevo Testamento, IV 138.

[5] Lentzen-Deis, Comentario … 99.