La tempestat calmada (Mc 4,35-41)

Introducció

L'objecte d'aquest post és presentar una anàlisi narrativa del relat de  Mc 4,35-41.

1.2.         Quins recursos narratius es troven?

La unitat narrativa a “aquell mateix dia”, “al vespre”. Aquests connectors temporals enllacen amb la gran predicació a la vora del llac[1]. La “barca” és la mateixa que ha utilitzat per a predicar[2]. L’element geogràfic del mar de Galilea també fa fluir el relat de l’un a l’altre[3]. En la secció 4,35-5,43, l’evangeli presenta quatre relats de miracles. Tots ells tenen en comú elements impurs: el mar, un endemoniat, una nena morta i una dona amb pèrdues de sang.

La trama comença amb un relat de miracle. Primer, es mostra la situació de necesidad. Hi ha un primer contrast. Les onades provocades per la borrasca gairebé inunden la barca, però Jesús dorm a la popa. La referència al “coixí”[4] afegeix un detall realista.

En la cultura israelita el mar és un símbol de caos i de destrucció, tal com apareix al relat de la creació i al del diluvi. Al salm 107,23-31, és una lloança a Déu per la salvació d’una tormenta al mar. A sl 74,14 i 89,10 s’aludeix als monstres que habiten el mar, com Leviatan i Rahab. També, Jonàs dormia durant una tempesta Jon 1,5. 

Hi ha un segon contrast. La desesperació dels deixebles amb l’autoritat de Jesús qui s’alça i reprèn la mar.  Així mateix, Marc juga amb la ironia. La por dels experts pescadors amb l’autoritat d’un simple mestre, Διδάσκαλε.

El relat de miracle gira vers a una trama d’enfrontament. El vocabulari és d’exorcisme. Els verbs “renyar”, ἐπιτιμάω, i “callar”, σιωπάω, apareixien a Mc 1,25. Impliquen una crida de persona a persona. Això suggereix una demonització de la borrasca[5].

L’escenari contribueix a una epifania del taumaturg[6]. L’imperatiu “resta amordaçat”, πεφίμωσο[7], solemnitza Jesús i suggereix el secret messiànic. Les referències a l’AT evoquen Déu que ordena el caos, separa les aigües i dominà les forces marines[8]. Així mateix, aquesta acció és salvífica[9]. El Deus auxilians rescata els deixebles de les forces de la natura.

Al final, es converteix en relat de seguiment. Jesús increpa als deixebles per covardia i manca de fe. Tot seguit, els deixebles reaccionen amb gran temor i es pregunten per la identitat de Jesús. Narrativament, aquesta pregunta és retòrica, però, per al lector, és una pregunta oberta.

La unitat narrativa acaba en aquesta pregunta. La connexió temporal “desprès” i l’al·lussió a la barca i al llac, fan fluir el relat fins a l’exorcisme de Gerasa. 

1.3.         Quines conclusions teològico-pastorals n’extreiem?

Podem extreure algunes aportacions que fa el text de Marc per a una comunitat cristiana:

1.     El text és una crida a la confiança en Jesús. Ell és Déu, que domina totes les forces de la creació i ajuda en les desgràcies, impedint que hom caigui en el fossar de la desesperació o de la rebeldia. 

2.     El relat és una exhortació també a no tenir por. En la reprensió, la incredulitat està vinculada a la covardia que han mostrat els deixebles.

3.     El text també mostra Jesús com a refugi on acudir. Les dificultats, de vegades, poden venir a conseqüència de la mateixa crida. En el relat, tot s’esdevé per l’ordre de Jesús de travessar el llac.

4.     Finalment, el text convida la comunitat a reflexionar sobre qui és Jesús. La pregunta pel qui és brotlla, alhora, de la pregunta pel què ha fet per nosaltres.

Aquestes són les conclusions pastorals que, al meu parer, es poden extreure del text.

Conclusió: 

La trama presenta contrastos narratius, una demonització de les forces de la natura, una epifania i una invitació a la comunitat cristia a confiar en Jesús com a salvador.

Bibliografia

Bíblia catalana interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Claret, Societat bíblica, 2014.

Daily dose of Greek [en línia] https://dailydoseofgreek.com/.

Gnilka, J., El evangelio según san Marcos I (Biblioteca de estudios bíblicos 55) Salamanca: Sígueme 1993.

---

[1] Cfr. Mc 4,1.

[2] Cfr. Mc 11,1.

[3] Mc 4,35, Jesús deixa el lloc on es trobava i passa a l’altre costat. Mc 5,18.21, després de creuar el llac, van a la regió dels gerasens. Mc 5,21, Tornen al marge occidental, Jesús és abordat pel cap de la sinagoga. Mc 6,1, Jesús deixa el llac i va a la seva ciutat.

[4] Mc 5,38.

[5] Cfr. Gnilka, El evangelio según san Marcos I 203.

[6] Gnilka, El evangelio …202.

[7] L’imperatiu aorist de veu passiva és rar a l’AT. Només apareix quatre vegades. Aquí té un ús estilístic. Mk 4: 3. Daily dose of Greek.

[8] Cfr. Sl 93.

[9] Gnilka, El evangelio … 204.