Guarició de la filla de la sirofenícia (Mc 7,24-31)

 Introducció

Aquest post analitza narrativament el relat de la guarició de Jesús de Mc 7,24-31.

1. Subgèneres literaris.

Presenta bastants elements de l'esquema del relat guariment-exorcisme típic d'aquest evangeli[1]: 1. S'introdueix la suplicant i el motiu (25-26). 2. La suplicant mostra fe per a obtenir la guarició (25,28). 3. La suplicant s'agenolla i mostra actitud de submissió a Jesús (25). 4. Jesús compleix la petició realitzant l'exorcisme (29).

Malgrat això, cal destacar que existeixen particularitats: 1. L'ambientació és en una casa. 2. La suplicant no és jueva, sinó sirofenícia. 3. L'obstacle és la reticència inicial de Jesús mateix. 4. La posseïda no està present. 5. La suplicant no desobeeix l'ordre. 6. No hi ha reacció de la multitud.

Finalment, la discussió central es desenvolupa en forma de paràbola o enigma al·legòric. Jesús s'explica amb uns símbols: els "fills" són els jueus, el "pa", la Torà pels hebreus, aquí és el do de la salvació, i els "gossets" són els gentils. La dona entén el missatge i contesta per a dir que ella també mereix l'ajuda.

2. Recursos narratius.

La trama és de conflicte, amb un problema inicial (una dona no jueva demana Jesús que curi la seva filla), seguit de la negativa de Jesús, la resposta de la dona i, finalment, la resolució (un exorcisme, juntament amb la corresponent comprovació). A més, podem veure una tensió entre Regne de Déu ocult i el Regne de Déu que es revela.

En aquest sentit, es poden pressentir algunes barreres metafòriques. En primer lloc, està la barrera religiosa entre allò pur i allò impur. A més, està la barrera cultural entre el món del judaisme i el de la gentilitat. I, finalment, està la frontera missional  entre Israel i tots els pobles. Així doncs, podem observar que Jesús trenca aquestes barreres. Això es representa, per exemple, pel pas de Genesaret a Tir, que és una ciutat típicament pagana, i la nacionalitat sirofenícia de la suplicant.

D'altra banda, només hi ha dos personatges. La dona sirofenícia és un personatge pla, típic de Marc, que demana amb fe[2]. En aquest cas, s'acosta, s'agenolla, demana i insisteix, tot mostrant una fe perseverant i amorosa vers la seva filla. De l'altra banda, està Jesús, un personatge rodó, que canvia d'opinió. Inicialment, pensa que la salvació és només per als jueus, però s'adona, posteriorment, que el do de Déu correspon també als gentils.

En aquest context, la perícope presenta un quiasme: 1. Introducció de la dona (ABA'B')[3]. 2. Diàleg entre Jesús i la dona (abb'a')[4]. I 3. Resultat de l'exorcisme (abca'b'c')[5]. Aquest recurs subratlla l'accés dels gentils al Regne de Déu.

Finalment, Marc presenta els valors de la fe i de ser el més petit[6], usant els diminutius θυγάτριον, "nineta", i κυναρίον, gosset. 

3.        Conclusions teològiques.

Inicialment, el fet que Jesús volgués passar desapercebut presenta l'anomenat secret messiànic.

A més, la missió de Jesús supera les barreres religioses, culturals i ètniques escampant el do de Déu en els pagans[7], tot i que, a la teologia de Marc, aquests va després dels jueus[8].

Per altra banda, la fe perseverant i el fet de ser el més petit són claus per discernir la missió salvadora de Jesús.

4.        Proposta d'actualització.

El text dona visibilitat a una dona. De fet, en Israel, les dones eren marginades i invisibilitzades. No obstant això, en l'evangeli de Marc, les dones tenen un paper important. Són les primeres testimonis de la resurrecció. En el relat, a més, se subratlla la fe insistent i abnegada de la dona i l'acció dignificadora de Jesús cap a ella.

Una altra perspectiva del text són "els altres". En aquest sentit, el text de Marc és universalista. Desafia la pretensió d'exclusivitat de la salvació d'Israel, poble elegit. En el text, Jesús transforma el prejudici cultural o racial en una oportunitat de predicar i realitzar el Regne de Déu.

En definitiva, el guariment de la filla de la sirofenícia convida a promoure relacions més justes; així com, superar prejudicis i obrir-se a tot el món en l'evangelització.

Conclusió:

La guarició de la filla de la sirofenícia mostra que la fe i la petitesa són valors de la sobirania de Déu, que és universal.

Bibliografia

Bíblia catalana interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, Claret, Societat bíblica, 2014.

Cardó, C., La mujer sirofenicia (Mc 7, 24-30) [en línia] https://parroquiadefatimamiraflores.blogspot.com/2017/02/la-mujer-sirofenicia-mc-7-24-30.html (consulta 25-11-2024)

Gnilka, J., El evangelio según san Marcos I (Biblioteca de estudios bíblicos 55) Salamanca: Sígueme 1993.

Rhoads, D., Jesus and the syrophoenician woman in Mark: A narrative-critical study, Currents in Theology and Mission 47 (4) (October 2020) 36-48.

Rhoads, D., Dewey, J., Michie, D., Marcos como relato. Introducción a la narrativa de un evangelio (Biblioteca de estudios bíblicos 104), Salamanca: Sígueme 2004.

---

[1] Com el leprós (1,40-45), el paralític (2,1-12), la dona amb hemorràgies (5,25-34), Jaire (5,21-24.35-43), etc. Rhoads, D., Jesus and the syrophoenician woman in Mark: A narrative-critical study 38-40.

[2] Com els portadors de la llitera del paralític. Cfr. Mc 2,5.

[3] Els paral·lelismes es generen a través d'aquest vínculs: A dona, A' dona grega, sirofenícia, B filla, esperit maligne B' filla, dimoni.

[4] Aquests són els paral·lismes: A dona, A' dona grega, sirofenícia, B filla, esperit maligne B' filla, dimoni. 2. Diàleg entre Jesús i la dona (abb'a'): a pa, fills, a' engrunes, fills, b gossets, b' gossets.

[5] Aquests són els paral·lelismes: a "ves" a' "se'n va anar", b filla, b' nena, c dimoni, c' dimoni.

[6] Com la resposta als fills del Zebedeu (Mc 10,43).

[7] Gnilka, J., El evangelio … 338 i 342.

[8] Gnilka, J., El evangelio … 340.